Pràctica 8: Causalitat circular

 Introducció:

L’enfocament sistèmic és un corrent psicològic que es diferencia de la resta de corrents perquè el seu estudi es basa en l’observació i estudi de les relacions que sorgeixen dintre d’un grup de persones, és a dir, dintre d’un sistema. En aquest corrent psicològic la persona que pateix alguna psicopatologia no és més que el resultat de l’expressió del conjunt de problemes què hi ha dintre del sistema o del grup. D’aquesta forma el malalt és la persona que no és capaç d’aguantar la situació i la seva malaltia és la manera amb la qual s’evidencia la relació patològica del sistema.

Aquest corrent teòric té els seus fonaments en dues teories:

·         La teoria de sistemes: a on no es pot conèixer ni cal determinar les causes que influeixen a la persona degut a la complexitat de la ret

·         La teoria cibernètica (estudis dels sistemes vius)

D’aquesta forma aquest enfocament és diferent també a enfocaments com el mèdic, a on tot funciona per una causalitat lineal.  En la psicologia sistèmica tot és causa i conseqüència ja que mai podrem saber quina va ser la causa i quina la conseqüència, es per això que parlem d’una causalitat circular. Per aquesta raó la importància resideix en trobar un sistema que sigui saludable per a la persona ja que si la persona està dintre d’un sistema no saludable la persona podrà acabar expressant aquest senyals de mal funcions, és a dir, podrà acabar amb alguna patologia psicològica.

A l’hora de realitzar les sessions terapèutiques aquest enfocament sistèmic es regeix per una mena de sistema d’engranatges, en el qual quan movem una peça també es mourà la resta. Per això a nivell terapèutic es pot treballar amb un membre del sistema, amb dos, o fins i tot amb tot el sistema, ja que segons la causalitat circular si canviem una peça o la modifiquem repercutirà en la resta i per tant en el sistema.

Cal destacar també que la interacció entre el psicòleg i pacient és una interacció molt activa ja que tots dos tenen un rol molt actiu dintre de les sessions. La feina del psicòleg es basarà principalment en entendre al pacient veient i destacant més les coses positives del pacient, ajudant-lo a definir els canvis que s’han de portar a terme, ajudar a veure quins són els problemes del pacient i per què li ocasionen dificultats per a ser feliç. En resum, la feina principal del psicòleg serà entendre al pacient com una persona que no acaba d’adaptar-se al seu sistema per alguna raó específica i ajudar-lo a adaptar-se millor.

Dintre d’aquest corrent és necessari destacar la feina de Gregory Batelson el qual argumentava que hi havia dos tipus de relacions:

·         Relacions simètriques: aquell sistema on els diferents membres actuen amb rols semblants

·         Relacions complementaries: aquell sistema on els diferents membres actuen amb rols diferents.

Pràctica: 

Mitjançant quatre esquemes diferents se’ns va demanar que representéssim uns esquemes de causalitat circular simètrics i complementaris destructius i constructius

Relació simètrica constructiva:

 Relació simètrica destructiva

 Relació complementaria constructiva

 Relació complementaria destructiva

Reflexió:

El punt de vista des de el qual la psicologia sistemàtica es mira els problemes de la gent no deixar de ser, per a mi personalment, una manera interessant i positiva d’enfocar les coses però penso crec que insuficient. Per a la causalitat sistemàtica tot o la majoria de problemes resideixen en el fet de que hi ha un problema en el funcionament del sistema, però què passaria si resulta que realment estem davant d’un pacient que el seu problema és una qüestió biològica i per tant el seu comportament està condicionat? Es clar que això pot provocar un sistema no saludable i aportar molts problemes per a tots els membres del sistema, però això podria crear una causalitat lineal ja que podríem trobar la causa de les conseqüències. Per tant, la causalitat circular és aplicable a tots els casos? O només a cert casos específics?

Tot i així crec que l’aportació de la psicologia sistèmica és una aportació molt important per a la finalitat d’ajudar a les persones. Bàsicament perquè és una manera necessària d’entendre el pacient. Si el meu pensament no és errat, abans quan una persona tenia un problema psicològic o una patologia, era culpa d’ella o d’algun mal funcionament orgànic, però amb la psicologia sistèmica i el seu punt de vista de la causalitat circular podem entendre que hi ha problemes que sorgeixen en nosaltres degut al sistema en el qual estem. Si ens trobem davant d’un nen que abusa dels seus companys i després comprovem que realment el que passa és que el seus pares abusen d’ell i el nen només fa allò que veu fer als seus pares, resultarà que no és ben bé un problema del nen sinó un problema del sistema en el qual ell viu. Per tant, com he dit abans, crec que la psicologia sistèmica té una aportació molt positiva per a la psicologia i per la manera d’ajudar a la gent amb la seva causalitat circular