Pràctica 9: El genograma i el diagrama sistèmic

 Introducció

Ja hem vist una mica per sobre de què tracta l’enfocament sistèmic donant importància a la teràpia de grups o la teràpia familiar. Però una altre punt a destacar de la psicologia sistèmica són els genogrames i els diagrames sistèmics que no és més que un mètode mitjançant el qual podem fer un esbós de les relacions que formen el nostre sistema. Els genogrames ens ajuden a veure quins són els elements que formen un sistema i els diagrames són el que mostra com funciona el sistema. El creador d’aquest mètode va ser el psiquiatre argentí Salvador Minuchin, un gran destacat de les teràpies familiars. 

Dintre d’aquest mètode cal destacar tres conceptes claus

• La jerarquia: és aquell concepte que marca els graus i ells nivells de responsabilitat dintre d’un sistema

• El poder: és un concepte lligat a la responsabilitat

• Les fronteres: ens podem trobar de tres tipus: rígides, flexives i laxes, sen la frontera ideal la flexible ja que dóna l’oportunitat de respectar la jerarquia però permeten la comunicació

Pràctica

Genograma: ens trobem amb un parella jove casada en la qual el noi de 24 anys havia tingut una aventura amb una noia de 20 i la seva dóna de 22 té una sobre implicació amb un amic de 24. Tots dos han tingut un fill de 2 anys.

Diagrama sistèmic: ens trobem davant una parella de nois homosexuals als quals una coalició d'altres joves del seu curs els fan la vida impossible.

Reflexió

De la mateixa manera que he comentat abans, crec que l’enfocament sistemàtic de la psicologia és una eina molt útil per a la teràpia psicològica. A més, la incorporació del genograma i el diagrama és la incorporació d’un eina molt i molt útil sota el meu pensar. Com vam veure amb la pràctica primera de la psicologia sistemàtica, el context en el que viu una persona és de vital importància per tal de poder entendre la persona, entenen el context en el qual es mou i viu la persona podrem tenir, especialment com a psicòleg, una visió molt més ample de què és el que passa. Així el genograma t’ajuda a poder veure d’una forma molt més ordenada i simple el context el sistema, i fins i tot et pot ajudar a entendre coses que no havies vist només amb l’observació o la descripció del sistema. Per l’altre costat tenim el diagrama que més que ajudar-te a entendre el sistema t’ajuda a poder veure un problema en concret i poder entendre’l des de l’exterior.

També considero que són una eina molt útil pel pacient ja que no només aporta una visió més clara al psicòleg sinó que pot aportar una visió molt clara al pacient i el pot ajudar a entendre millor el sistema en el que està. També el pot ajudar a veure quins poden ser els problemes. És a dir considero que és una eina que descriu el pensament sistèmic, on el pacient també té un rol actiu ja que ell també és capaç de adonar-se de certes coses mitjançant la creació i la reflexió del diagrama.

L’únic inconvenient que hi veig és que les relacions dintre del sistema poden estar sempre en moviment i per tant pot arribar a ser necessari que el genograma estigui en constant actualització.

Un altre inconvenient que veuria seria que el psicòleg hauria de conèixer molt bé el sistema abans de que el pacient fes un genograma o un diagrama ja que podem trobar-nos amb el cas que el pacient consideri una cosa que no sigui real. Encara que també pot passar-li al psicòleg donant un grau més de dificultat a aquesta tècnica.