Practica 6: Necessitats humanes

 Introducció:

Anant una mica cap a enrere tornem cap a la psicologia humanista que ja havíem vist amb en Carl Rogers, però ara des del punt de vista del psicòleg Abraham Maslow. Maslow va ser un psicòleg al qual la informació i el punt de vista de la psicoanàlisi va desagradar. La psicoanàlisi ens deia que l’home era dolent per naturalesa i que l’única cosa que buscava era el seu propi plaer, per en Maslow aquest pensament era totalment oposat al seu. Maslow com a humanista, tenia la idea de que l’home era bo per naturalesa i que si tenia un context bo aconseguiríem tenir persones bones i amables. D’aquesta forma Maslow ens planteja que el que realment importa per a l’ésser humà es realitzar les seves necessitats argumentant que sinó les realitzem podem posar-nos malalts o fins i tot arribar a la mort. Per contra si la persona aconsegueix portar a terme les seves necessitats ens trobarem davant d’una persona completa, més feliç i que té més per donar cap a la resta de persones.

Amb aquest pensament com a bandera Maslow va començar a estudiar amb la finalitat de trobar les característiques de les persones que més tard ell anomenaria persones realitzades. Així va portar a terme diferents estudis amb els quals va trobar gent que tenia complertes les seves necessitats i dels resultats en va extreure la seva teoria de l’autorealització, la qual ens diu que l’ésser humà té una motivació innata que l’ajuda a assolir el seu màxim potencial mitjançant les seves capacitats.

Per tal de poder portar a la pràctica la seva teoria sobre les necessitats humanes i fer-la més entenedora Maslow va crear el que s’anomena la piràmide de Maslow (tot i que podem trobar diferents modificacions a la piràmide)Amb l’ajuda d’aquesta teoria Maslow aconsegueix crear una jerarquia de necessitats humanes en la qual aconseguir una necessitat dóna lloc a necessitats més elevades. La raó per la qual Maslow decideix aplicar a aquesta teoria una piràmide és perquè ell creia que les necessitats més altes de la piràmide només es podien arribar a cobrir una vegada les de més a baix estiguessin satisfetes. És per això que el primer nivell de la piràmide és la fisiologia (respiració, alimentació, sexe, descans...), seguit per la seguretat (seguretat física, de treball, de recursos...), després ens trobem amb l’afiliació (amistat, afecte, intimitat sexual...), seguida del reconeixement (respecte, confiança, èxit...) finalment trobem el nivell de l’autorealització (moralitat, creativitat, espontaneïtat...)

Pràctica:

Per a la realització de la pràctica d’aquesta sessió havíem d’exemplificar a cada nivell de la piràmide un comportament constructiu, destructiu i un de fallit.

Primer esglaó: Fisiològic

• Constructiu: Una persona té gana i menja.
• Destructiu: Una persona molt prima té gana i no menja fa perquè pensa que està molt gorda.
• Fallit: Una persona té gane i no ho fa educació

Segon esglaó: Seguretat

• Constructiu: Una persona té mal febre i decideix quedar-se a casa descansant
• Destructiu: Una persona té febre però continua amb la seva vida normal sense descansar
• Fallit: Una persona té febre, continua fent la seva vida normal i acaba pitjor del que ja estava

Tercer esglaó: Afiliació

• Constructiu: Una persona ajuda al seu millor amic en un greu problema
• Destructiu: Una persona decideix no ajudar el seu millor amic en un greu problema per mandra home casat manté relacions sexuals amb una altra dona.
• Fallit: Una persona intenta ajudar al seu millor amic en un greu problema però aquest no li permet.

Quart esglaó: Reconeixement

• Constructiu: Ajudar a una persona vella a creuar el carrer
• Destructiu: Guanyar en una competició per dopatge
• Fallit: Una persona després de preparar-se durament per una competició acaba perdent

Cinquè esglaó: Auto-realització

• Constructiu: Una persona després de treballar molt la seva personalitat acaba sent una persona molt oberta que fa sentir als demés feliç
• Destructiu: Una persona que veu que per molt que treballa el seu caràcter no millora i decideix que és millor suïcidar-se
• Fallit: Una persona treballa mol la seva personalitat però no aconsegueix canviar

Reflexió

Ens tornem a trobar amb corrents psicològics que em reforcen el pensament de que no som màquines a les quals poden controlar fàcilment i com vulguin, la qual cosa em porta un cert grau de satisfacció.

Fins ara em vist els diferents tipus principal de pensament psicològic i he de dir que en tots he trobat coses molt interessant. En el conductisme em va agradar la capacitat que podem trobar per preveure la conducta d’una persona encara que finalment tot estat sota la seva decisió final, de la psicoanàlisi em crida molt l’atenció la seva manera de fer teràpia; anar al passat en la recerca d’un problema que ha creat un conflicte major degut a no haver expressat les emocions que va causar. Però la psicologia humanista em sembla que guanya tots els punts per a mi, sobretot amb les idees de Maslow. Però tampoc vull dir que un pensament és millor o pitjor que l’altre, de cap manera, més ben dit cada pensament psicològic a aportat el seu granet de sorra per ajudar a entendre a les persones i cada pensament m’aportarà a mi el seu granet de sorra per formar-me com a psicòleg i com a persona. Això és el que realment importa. Però a nivell personal destacaria aquells pensaments més humanistes ja que per a mi la persona sempre busca la seva felicitat i la busca amb tanta desesperació que s’inventa substituts temporals d’allò que li aporta felicitat aconseguint una falsa felicitat. Per això m’ha intrigat molt el pensament de Maslow i és que hi estic totalment d’acord. Tots en el fons busquem satisfer aquelles necessitats més bàsiques i una vegada les hem satisfet és quan trobem la verdadera felicitat. Quan tenim major facilitat per expressar-nos tal com som, per estimar als demes, per valorar als demes i per a valorar la vida. Quan no aconseguim satisfer les nostres necessitat les coses van malament, quan no tenim menjar ens desnodrim, quan no tenim aigua morim, quan no tenim algú que ens estimi i ens faci sentir estimats i valorats acostumen a estar depressius o a buscar aquesta necessitats en lloc on no la trobem. Al cap i a la fi, el que realment importa són aquestes necessitats que Maslow ens expressa. Com molt bé diu una frase feta: no és més ric el que més té sinó el que menys necessita. Per aquesta raó vull intentar viure satisfent les meves necessitats per tal de gaudir més de la vida i de poder aportar a la gent del meu voltant l’amor que necessiten, fer-los sentir valorats i ajudant-los a veure que la vida és per gaudir-la i ser feliç, que això és el que realment importa. La psicologia humanista de Maslow i Rogers m’ajuda’t a veure que el que realment importa és estimar-te a tu mateix per a poder estimar als altres i poder així gaudir de la vida deixant de ser egoista i deixant de pensar tant en tu, deixant més de banda el pensament darwinista on tots estem a una selva en la qual ha de sobreviure el més fort.