Pràctica 4: Mecanismes de defensa

Introducció: 

Sigmund Freud en el seu intent de trobar una cura i entendre millor la malaltia de la histèria va arribar a fer un primer plantejament teòric de la ment humana en la qual dividia la ment en dues parts principals: la part conscient i la part inconscient, sent aquesta última la part més gran de la ment al ocupar sis setenes part del total de la ment. Així doncs, Freud sustentava que aquest dos nivells de ment estaven separats de manera que el conscient no podia arribar a conèixer què hi havia en la part inconscient, però per contra Freud argumentava que hi havien una mena d’esquerdes per les quals manifestacions de la part inconscient podien arribar a la part conscient de la ment.

Després el mateix Freud millora o evoluciona el seu sistgema de ment creant un de nou en el qual té tres separacions :

1.       Id (ell): sent aquesta una part innata de la persona i al mateix temps una part egoista que es mou per plaer

2.       Ego (jo): la persona se n’adona que no pot tenir paler immediat i per tant es mou pel principi de realitat

3.       Super ego: sent aquesta una part que s’incorpora mitjançant la relació amb altres i és com la veu de la consciència.

Així doncs, Freud amb un esquema de ment establert considerava que no era saludable per a la persona que la part inconsient d’aquesta es fes conscient i era per aixó que la persona creava uns dispositius com els mecanismes defensius  que es desenvolupen a l’ego i amb la qual la persona era capça de manejar l’ansietat que provoca que el inconsient es faci conscient.

La majoria de mecanismes defensius van ser llistat per Anna Freud i aquest són alguns dels més comuns:

·         Repressió: un mecanisme mitjançant el qual mantenim ocults certs records del passat que ens causen dolor

·         Negació: un mecanisme que consisteix bàsicament en negar esdeveniments que han succeït

·         Projecció: un mecanisme de defensa pel qual la persona atribueix als altres els seus propis impulsos

·         Racionalització: un mecanisme pel qual busquen una explicació racional a un fet o esdeveniment que no podem acceptar

·         Intelectualització: un sistema de defensa per el qual la persona adquireix una actitud freda i analítica per tal de distanciar-se

·         Formació reactiva: un mecanisme de defensa amb el qual la eprsona acuta amb certa hipocresia per tal d’actuar de forma contraria a un impuls inacceptable

·         Sublimació: un mecanisme de defensa amb el qual canalitzem de manera destructiva o constructiva els sentiments o impulsos

Practica

Sublimació dels 7 pecats capitals de manera constructiva i destructiva

1.       Ira: constructiva: canalitzar l’energia produïda per la ira per a la pràctica d’esport destructiva: canalitzar els sentiments de ira mitjançant una pintada de protesta a la universitat

2.       Luxúria: constructiva utilitzar el desig per a escriure poemes destructiva deixarte guiar pel desig i fer el salt a la parella

3.       Gula: constructiva: fer una degustació en un restaurant destructiva: menjar-te en un dia tot el menjar de la setmana

4.       Peresa: constructiva: utilitzar la vagància per ser provador de llits destructiva: utilitzar la vagància com excusa per no treballar

5.       Supèrbia: constructiva: motivar-te a realitzar una tasca i compartir els teus coneixement amb els altres destructiva: inferioritzar a la resta de companys

6.       Enveja: constructiva: fer servir el sentiment per auto motivar-te destructiva: estar malhumorat i per tant tractar malament als altres

Avarícia: constructiva: fer servir la teva avarícia per compartir les teves adquisicions amb els altres destructiva: no compartir res amb els altres 

 

Reflexió

És interessant veure de quina manera la nostra ment treballa en un rere fons sense que nosaltres ens adonem. Però trobo encara més interesant el fet de que la nostra ment no només treballa sinó que busca mecanismes per tal de protegir-nos, busca sistemas per intentar que les coses que ens passen no siguin tan difícils d’acceptar i de carregar i de que puguem continuar endavant en la vida.

Tot i així en un primer moment considerava com a negatiu el fet de tenir mecanismes de defensa i intentava no reconèixer aquells mecanismes que veia que jo mateix feia servir. Però ara, després de reflexionar  no ho veig tant negatiu sinó que ho veig força positiu. Es clar que hi ha mecanismes que poden ser negatius i que poden aportar més problemes que solucions, però això no significa que tots els mecanismes siguin negatius ni molt menys. EL contrari hi han mecanismes molt útils que si es saben fer servir poden aportar molts aspectes positius. Per això crec que per sobre de tots els mecanismes de defensa ressalta amb molta diferència el mecanisme de sublimació ja que és una manera de poder girar la truita, una manera de extreure profit d’allò negatiu que ens arriba. Però a la mateixa vegada reconec la seva dificultat ja que és molt difícil ser capaç d’aixecar-te d’un cop fort de la vida i saber focalitzar aquest mal que ha causat per a dur a terme una qüestió positiva. Considero que després d’una tempesta la majoria de vegades ens és més fàcil enfonsar-nos i deprimir-nos que no pas lluitar per treure l’aigua del vaixell i poder continuar navegant amb la lliçó apressa i arreglant el vaixell. Per ser capaç de sublimar els nostres problemes, sentiments... d’una forma positiva necessitem ser suficientment madurs i tenir la gent necessària per a fer –ho, però això considero indispensable que com a psicòlegs siguem capaços d’aplicar-lo a la nostra vida per així poder ajudar als nostres futurs pacients a veure les dues cares de la moneda.

Per altra banda també em torna a impressionar lo delicades que som les persones i de com realment necessitem molta ajudar per caminar per aquesta vida i que a més a més no ho poden fer pas sols ja que no ens hi sortirem massa bé. Si som tant delicats que la nostra pròpia ment necessita defensar-nos quant més necessitem de l’ajuda dels demés per poder viure.