Pràctica 2: dessensibilització sistemàtica

Introducció

El fisiòleg Iván Pavlov va desenvolupar una teoria amb la qual deia que les persones quan rebem estímuls associem amb aquests certes respostes. Si ens arriba un estímul incondicionat aquest generarà un resposta incondicionada per exemple.

Aquesta teoria va ser aprofitada pel conductista J. Watson per poder així demostrar el seu pensament de que les persones naixem amb una tabula rassa a la nostre ment i que a mesura que creixem aprenem les coses. Watson va realitzar un estudi en el qual feia que un nadó ressent nascut, i que per tant no havia tingut contacte amb l’exterior,  agafés una fòbia específica al ser sotmès a un sobresalt/ensurt. D’aquesta manera Watson va donar validesa al seu experiment i a la mateixa hora va donar validesa a la teoria de I. Pavlov ja que el nadó va rebre un estimul, de por o sobresalt en aquest cas, al qual va associar una resposta, una por.

Maria Cover Jones va  anar més enllà d’en Watson i va dir que si era possible que una persona agafés una fòbia com a resposta davant d’un estímul també era possible fer-ho al revés, es a dir va treure un millor profit de la teoria d’en Watson i sa suggerir que era possible ajudar a que les persones perdessin les seves pors. Però va ser el senyor Wolpe qui va desenvolupar més aquesta tècnica  fent que la persona tingués un aproximació gradual a la fòbia durant un estat de relaxació per a què aquesta perdés gradualment la seva por.

Pràctica

D’aquesta manera i amb aquest bàsics coneixements se’n va demanar que treballéssim aquesta tècnica de manera molt bàsica. Se’ns va donar dos exemples dels qual varem triar un i varen dinssenyar tot un seguit de passos per tal d’exposar de manera gradual i en un estat de relaxació a la persona per ajudar-la a perdre la seva por. 

L’exemple era el següent:

Un nen d’aproximadament 7 anys d'edat està veient la televisió juntament amb la seva àvia mentre veu  que un autobús havia tingut un accident. Apartir d’aquest incident (estímul) va desenvolupar una fòbia als autobusos. Però resulta que a més a més i per circumstàncies del pare, la família es veu obligada a utilitzar aquest medi de transport i el nostre objectiu es aconseguir que el nen pugui estar tranquil mentre viatja amb aquest transport.

I aquest varen ser els passos que varen dissenyar l’Adela, en Sergi i jo per aquest exemple:

1. Com a primer pas podríem proporcionar-li al nen automòbils en forma de joguina. Començant així per els petits: motocicletes, cotxe, furgonetes... I avançar fins a arribar a autocaravanes  o camionetes fins arribar a l'autobús.
2. Fent servir la mateixa joguina, l'autobús, explicar-li un conte bonic en el qual aquell autobús n'és un dels personatges bons i fer-li imaginar com ell mateix i té un contacte o i puja per anar a un lloc que li agrada molt.
3. Veure per televisió dibuixos animats o autobusos que li produeixin una sensació agradable i de seguretat. Fins i tot mentre s'els mira podem donar-li menjar o alguna joguina per fer-li més agradable i suau la situació.
4. Fer anar al nen a la parada del bus a acompanyar els seus amics, però dient-li que no vindrà cap autobús perquè marxarem abans que arribi. Que vegi com els seus companys van contents i sense por cap a l'autobús. A més podem acompanyar-lo a buscar als seus amics a la parada un cop l'autobús ja sigui fora.
5. En aquest punt, podríem afegir al pas anterior una dificultat més; aquesta podria ser contemplar com arriba l'autobús a buscar als seus amics des d'un lloc llunyà on es senti segur i que vegi com després de classe surten tranquil·lament del mateix
6. Un cop ha vist des de lluny com arriba i s'ha acostumat a la situació se'l pot convidar a quedar-se amb els seus companys a esperar l'autobús des de la mateixa parada. A més també se'l pot premiar amb una llaminadura per fer-li baixar la ansietat.
7. Anar a veure un autobús parat acompanyat de familia o amics que li donin seguretat a més de amb el conductor perquè li expliqui que és molt més segur del que es pensa. Que el nen conegui les parts del mateix i el toqui per posteriorment entrar-hi acompanyat i fer un joc a dins per exemple per familiaritzar-se amb l'espai. Tot això dient-li amb antelació que l'autobús no es mourà de lloc.
8. A la situació anterior el conductor pot fer engegar l'autobús i tancar les portes, o inclús deixar-li fer a ell si s'hi veu en cor.
9. Amb el mateix autobús i el mateix conductor, oferir-li d'anar a un lloc que li agradi viatjant amb gent amb els que es senti segur i relaxat.
10. Aconseguir que viatgi amb bus sense patir gens d'ansietat i aconseguir relaxar-se mentre és a dins.

Reflexió:

A nivell personal considero que és una eina magnífica per a un psicòleg ja que les fòbies és un tema molt abundant en la nostre societat i a més a més t’ajuda a establir una millor relació entre pacient i psicòleg ja que és un procés difícil i que necessita molta ajuda per fer cada pas. Però de la mateixa manera també li veig alguns punts febles en referència a aquest exemple ja que considero que és una tècnica massa complexa per fer-la massa per sobre. Considero que per a realitzar aquesta tècnica  és important primerament conèixer la persona i ser capaç d’anticipar d’alguna manera les seves respostes ja que aquestes seran el factor determinant que portarà la batuta de aquesta eina. I clar, feta d’una manera tant simple com el nostre exemple sembla que sigui molt fàcil de fer i que un tres i no res estigui fet ja que no hem considerat que cap pas sigui massa difícil pel subjecte, o massa fàcil o una muntanya de coses més que poden tenir un pes considerable a l’hora de tractar la fòbia.

Per altra banda, aquesta pràctica m’ajuda a veure en certa manera la fragilitat de l’ésser humà perquè en fa pensar en la facilitat amb la qual se’ns pot manipular com a persones, ja sigui per a bé o per a mal. M’ajuda a creure’m una mica més l’afirmació de Skinner i altres de que la nostra conducta és completament deduïble davant certs estímuls i de la força que pot tenir l’enginyeria social en la nostre vida.

Tot i així considero que és un tècnica esplèndida